Projecte Educatiu

Introducció:

Escher M.C, 1948

Un Projecte Educatiu és un document escrit on s’intenten recollir tots aquells principis bàsics que regiran el funcionament del centre en general i les propostes educatives a l’aula en concret.

És un document escrit, per tant, i en certa mesura, un document estable i perdurable, però des del meu punt de vista, no pot ser ni molt menys un document estàtic. Considero que ha de ser un document obert, dinàmic i permeable als canvis i influències de l’entorn.

Entenc que és un document que un cop escrit, es pensa, es repensa i es reescriu per mirar de millorar-lo, de manera que, de moment, aquestes són les consideracions i principis bàsics en els que es fonamenta la idea d’Educació de Qualitat que defensa aquest projecte:

• Concepte d’infant capaç:

Des del nostre punt de vista, cal considerar els infants com a subjectes capaços, competents, actius i protagonistes del seu propi aprenentatge. Subjectes intel·ligents, que interroguen de manera constant i insaciable l’entorn més immediat per intentar conèixer-lo i saber com habitar-lo.

L’infant és una persona des de la seva arribada al món, amb la diferència respecte als adults que necessita ajuda per a satisfer les seves necessitats (físiques, emocionals, socials i intel·lectuals) per poder sobreviure. En aquest sentit, i en tant que persona, l’infant mereix sempre ser respectat pels adults tant pel que fa a interessos i motivacions com als propis ritmes de desenvolupament i aprenentatge.

• Concepte de Família:

La família és el principal agent educatiu de l’infant, de manera que l’educació va molt més enllà de les institucions formals com una escola bressol. Les pràctiques educatives que no es porten a terme en el context escolar, tenen una clara funció socialitzadora i són part també de la incorporació de sabers i font de desenvolupament individual i social.

Des d’aquest projecte educatiu, es considera que la família ha de participar el màxim possible de la vida del seu fill/a a l’escola i, per aquest motiu, des del centre s’han de potenciar canals de comunicació i espais de relació i participació que ho afavoreixin.

És important que ambdós contextos, família i escola, es coneguin, es respectin i participin conjuntament en l’educació i acompanyament del desenvolupament dels infants, basant-se en una relació de sincera i mútua confiança.

Les famílies són expertes en els seus fills i filles, i l’escola és experta en educació i pràctiques educatives. La suma d’ambdues ha de permetre conèixer i potenciar de la manera més satisfactòria les capacitats dels infants.

• El joc com a eina d’aprenentatge:

El joc és l’activitat fonamental en la vida dels infants. Representa la eina principal per a la construcció de la pròpia personalitat i del propi coneixement del món.
Quan els nens i nenes juguen estan investigant i comprenent totes aquelles coses que els serviran per establir relacions, per poder entendre com són els altres, com són ells mateixos i com funciona el món que els envolta.
És important que el joc sigui lliure, no imposat, i són aquestes estones en les que els i les educadores poden observar i conèixer millor als infants que tenen a l'aula.

• Pràctiques educatives potenciadores de capacitats:

Les activitats i experiències d’aprenentatge que poden tenir lloc dins d’una aula d’una escola bressol, estan especialment pensades per a potenciar el desenvolupament de les capacitats dels infants (intel·lectuals, afectives, físiques i socials) tot respectant ritmes i interessos diversos.

L’escola ha d’acompanyar l’infant en el seu propi procés d’aprenentatge i posar les condiciones necessàries que afavoreixin i facilitin que l’infant assoleixi aquests aprenentatges: propostes d’experimentació, materials novedosos i sorprenents, ambients educatius segurs i afectuosos,...

L’objectiu principal és el de crear reptes que motivin i incitin els infants a provar, a buscar solucions i a posar-se a prova a ells mateixos, des de la llibertat i des del respecte, per a què puguin descobrir la satisfacció i l’emoció d’aprendre.
Aprendre és gratificant, altament gratificant, a totes les edats i en tots els contextos, i quant abans aconseguim que els nens i les nenes gaudeixin de l’aprenentatge, abans garantirem que en vulguin continuar gaudint al llarg de la vida.

• Sensibilitat als interessos dels infants:

Un projecte educatiu de qualitat, considera necessari partir dels interessos i del bagatge d’experiències dels infants per garantir la seva plena adaptació en la vida del centre i per potenciar els aprenentatges que els siguin significatius.

En aquest sentit, mai es duran a terme propostes pedagògiques que responguin només a les necessitats del/de la mestre/a, i en les que els infants facin el que l’adult diu que han de fer simplement per complaure’l, sense que per a ells tingui un sentit i una utilitat clara. Els infants (igual que les persones adultes) necessiten atorgar sentit a tot allò que fan.

• Principis d’igualtat i de respecte a la diversitat:

L’Educació de Qualitat ha de promoure la llibertat, la tolerància i la solidaritat com a valors fonamentals en una societat democràtica, amb el conseqüent respecte als drets i les llibertats fonamentals i l’obertura, la participació i la democratització en tots els seus àmbits d’actuació.

L’escola ha de ser un lloc de tots i per a tots, és a dir, que no exclogui ningú, que sigui oberta i participativa en la dinàmica general i en les actuacions concretes, sobretot a través del diàleg i de la participació dels infants.

D’aquesta manera, s’ha de tenir cura del pluralisme i els valors democràtics sota el respecte i la no discriminació de qualsevol ideologia política, filosòfica o religiosa, estimulant els valors de convivència dins d’una societat democràtica.

• Formació permanent del personal:

Cal una forta coordinació pedagògica de l'equip educatiu. Un model de qualitat ha de tenir una línia pedagògica coherent. Això implica la coordinació, el debat i la presa de decisions conjuntes.

Una escola innovadora, amb esperit de recerca i de millora constant, ha d’apostar per la formació permanent del seu personal, per seguir aprenent al llarg de la vida i millorant dia a dia la seva pràctica educativa.


I fins aquí el Projecte Educatiu provisional, suggerències i comentaris seran sempre benvinguts!!


*Totes les imatges, excepte la primera, són de Francesco Tonucci (Itàlia, 1954), conegut també com a Frato. Un gran pedagog, il·lustrador i pensador sobre l'Educació italià que convida als adults a veure el món a través dels ulls dels infants.